Ara o mai, viure és un tema urgent

Vivim a gust? Estem aprofitant prou el present? Estem fent allò que realment volem fer? Les respostes per a molts són: tres vegades NO. A vegades podem tenir impediments molt grans per no poder gaudir d’algunes coses, però en moltes ocasions senzillament no s’aprofita el que l’ara té per oferir, per deixadesa, per manca d’atreviment, per inseguretat, per estar adormits mentre somiem que la felicitat està en grans coses que potser vindran demà, o en coses que pensem que no seran mai. Potser la felicitat no està en el demà i algunes de les coses que ens pensem que no poden ser, sí que poden ser, avui fins i tot. Cal estar desperts, trobar coratge i veure quins són els meus impediments. Busquem entendre el moment present i intentem extreure’n el suc, el gaudi. Un gaudi que tant pot venir de fer front als meus deures i al meu codi ètic, com del plaer més terrenal o com d’un plaer més subtil, com pot ser l’art, la natura, l’espiritualitat… D’entrada adonem-nos que tot i que tenim un codi ètic i un sistema de valors que ens guien en els nostres actes, fem el que ens dóna la gana i decidim lliurement en moltíssimes ocasions. Això sol ja és tot un plaer del qual cal ser conscients: a qui no dóna plaer fer el que a un li dóna la gana? Ho fem constantment, però no hi donem importància. Està clar que les nostres eleccions tenen conseqüències, i si decideixo deixar de fer alguna cosa tot i tenir-ne ganes, seguiré estant fent el que em donarà la gana, i això dóna gust: la llibertat d’escollir. Busquem un equilibri entre saber viure d’acord amb els nostres valors i deures però sense descuidar el gaudi d’allò que la vida ens ofereix, una activitat física, un paisatge, un projecte social, un menjar, l’amistat, el silenci, la sexualitat, un llibre, o un foc amb crispetes i una pel·lícula… mil moments que poden ser màgics, sigui el que sigui que està al nostre abast i que no viola el nostre codi ètic ni els nostres valors personals i socials. Intentem viure el dia com si fos l’últim, o encara millor, com si fos el primer i descobríssim per primera vegada allò que la vida ens ofereix, renovem la visió amb la qual mirem el món, i podrem trobar tranquil·litat amb el que el món té per oferir-nos avui, tranquil·litat a través de fer el meu deure i d’aprofitar el gaudi de viure la vida amb tot el que pot donar de si.